Pendiente del concurso de RACC- Joves i conducció

Hace un mes participé en un concurso que ofrecía la RACC, y ahora estoy esperando pacientemente (estoy de los nervios), los resultados y los finalistas. Solo pude escribir un pequeño relato, ya que me apunté el último día (¡ole yo!) y no tuve tiempo de escribir más. Pero bueno, a saber... Os dejo aquí el pequeño relato que hice en catalán, ya que el concurso es específicamente en catalán.
El tema era:  “No barregis mai alcohol i conducción”

Era nit freda, tota aclarida de núvols i adornada amb milers d’estrelles. Dintre del xalet, continuava sonant la estrident música de festa, on tots els seus amics ballaven i bevien sense control. La Gemma, cansada de tot aquell ambient, havia sortit fora per que li donès una mica d’aire fred a la cara. Respiraba pausadamente, intentant mantenir tot el sopar dintre del seu estómac. Pero l’alcohol que portava a sobre no col·laborava. Sense avisar a ningú, va decidir agafar el seu adorable “escarabat” i sortir d’allá. Va pujar i es va quedar quieta un moment, amb la má sobre les claus, recordant l’imatge de la seva mare dient-li que anés amb compte. Va evocar a la seva ment tots els accidents que sortien a les notícies, als periòdics... Pero encara així, va arrencar el cotxe. No vaig tant malament, es va dir a ella mateixa. Pocs segons després, ja havia deixat el xalet, la música estrident i els seus amics enrere.

Les llums del petit cotxe il·luminaven la carretera, que anava fent un vaivé continu. Parpallejava amb rapidesa, intentant estabilitzar la vista. Concentra’t Gemma, concentra’t. Va agafar el volant amb força, amb una por creixent. El seu coll començava a fer-li pessigolles de nou, acompanyat amb un gust agre. Respirava amb dificultat, i encara que obrís molt els ulls, se li tancaven progressivament. La seva angoixa augmentava a cada quilòmetre que recorria. Estava recorrent un tram amb moltrs curves, quan una llum la va enlluernar i sense donarse compte, es va tapar els ulls amb les dues mans, deixant el volant lliure. Mentres aquella llum se li tirava a sobre, va recordar de nou el xalet, els seus amics ballant amb una música horrible per les oïdes i amb els seus gots plens d’alcohol, els periódics amb els accidents de conducció i sobretot, a la seva mare. Ara mateix hauria d’estar llegint a la seva butaca vermella, amb les ulleres que tant li agradaven, sense adonar-se de que la seva filla queia per un gran barranc dintre del seu “escarabat”, cridant de dolor i por, empassada per la foscor d’aquella nit freda, tota aclarida de núvols i adornada amb milers d’estrelles.

¡Espero que os haya gustado! A pesar de ser un concurso sobre precaución a la hora de conducir, accidentes y alcohol... yo sería un verdadero peligro al volante ;)

Esta sería mi cara con mi primer coche... segurísimo